Vida i obra de Joan Coromines

Fill del polític catalanista Pere Coromines, va néixer a Barcelona el 21 de març de 1905. La seva mare era pedagoga i el va ensenyar. Va estudiar Filosofia i Dret a Barcelona i va tenir uns grans mestres. Va completar els seus estudis primer a Montpeller, després a Madrid on es va doctorar amb un treball del Vocabulario aranés, Zuric i finalment a París. Fou professor de filologia a la Universitat de Barcelona. El 1936 es va casar i al 1939 s’exilià a París i més tard marxà cap a l’Argentina on va fer de professor a la universitat de Cuyo i finalment fou professor a la universitat de Chicago fins a la seva jubilació.



Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1950 i dominava perfectament el català, el castellà i l’occità i tenia coneixements de la lingüística indoeuropea i de l’aràbiga. Son obra de Joan Coromines el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana; el Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, i la segona edició ampliada d’aquest diccionari amb la col•laboració de José A. Pascual: Diccionario crítico y etimológico castellano e hispánico. Va publicar Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara i va preparar un Tractat de gramàtica històrica catalana. Va fer un estudi sobre el pallarès de Cardós i la Vallferrera, va publicar dos volums de Tópica hespérica i l’obra en tres volums Entre dos llenguatges. També va dedicar-se a les traduccions, a les crítiques i a divulgar temes de llengua.

Va rebre un gran nombre de premis per a les seves obres publicades i va crear la Fundació Pere Coromines, d’estudis de filosofia, històrics literaris i investigació de la llengua.
La fundació Pere Coromines ha publicat els epistolaris amb Pompeu Fabra, Carles Riba, Pere Coromines, Ramón Méndez Pidal...

Joan Coromines va morir a Pineda de Mar el 2 de gener de 1997.