Tant el discurs d'en Monzó com el de l'Íngrid Betancourt expliquen una situació personal, però Monzó ho ha en forma de conte referint-se a la seva història i Betancourt explica una cosa que ha viscut, les seves vivències.
És evident que el discurs d'íngrid Betacncourt és un discurs molt personal, sense ironia a diferència del to irònic que hi posa Quim Mozó al seu discurs. A més Betancourt el té molt ben preparat, i alhora de parlar no parla tant ràpit som Monzó, sinó que utilitza una velocitat pròpia dels discursos que escoltem habitualment i no s'entrebanca. A diferència d'en Monzó que parla extremadament ràpit i s'entrebanca molt sovint. Evidenment són dos dicsursos molt bons i molt preparats però des de punts de vista diferents, el de Betancourt és molt emotiu i el de Monzó és irònic, més divertit.
LES PARAULES SÓN MÀGIQUES
- mai saps el que et poden arribar a dir-
Completament d'acord. Només que "ràpid" acaba amb una -d. El contingut del discurs de Betancourt és matèria sensible al cent per cent, en canvi el d'en Monzó és pura literatura.
ResponElimina