Frase amb els insults del Rodamots

El terròs del meu cosí és un veritable garrepa que mai farà una obra de caritat i a més a més va de mestretites sense saber res; més aviat és definit perls altres com un estaquirot que tot el dia fa l'enze.

Vida i obra de Joan Coromines

Fill del polític catalanista Pere Coromines, va néixer a Barcelona el 21 de març de 1905. La seva mare era pedagoga i el va ensenyar. Va estudiar Filosofia i Dret a Barcelona i va tenir uns grans mestres. Va completar els seus estudis primer a Montpeller, després a Madrid on es va doctorar amb un treball del Vocabulario aranés, Zuric i finalment a París. Fou professor de filologia a la Universitat de Barcelona. El 1936 es va casar i al 1939 s’exilià a París i més tard marxà cap a l’Argentina on va fer de professor a la universitat de Cuyo i finalment fou professor a la universitat de Chicago fins a la seva jubilació.



Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1950 i dominava perfectament el català, el castellà i l’occità i tenia coneixements de la lingüística indoeuropea i de l’aràbiga. Son obra de Joan Coromines el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana; el Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, i la segona edició ampliada d’aquest diccionari amb la col•laboració de José A. Pascual: Diccionario crítico y etimológico castellano e hispánico. Va publicar Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara i va preparar un Tractat de gramàtica històrica catalana. Va fer un estudi sobre el pallarès de Cardós i la Vallferrera, va publicar dos volums de Tópica hespérica i l’obra en tres volums Entre dos llenguatges. També va dedicar-se a les traduccions, a les crítiques i a divulgar temes de llengua.

Va rebre un gran nombre de premis per a les seves obres publicades i va crear la Fundació Pere Coromines, d’estudis de filosofia, històrics literaris i investigació de la llengua.
La fundació Pere Coromines ha publicat els epistolaris amb Pompeu Fabra, Carles Riba, Pere Coromines, Ramón Méndez Pidal...

Joan Coromines va morir a Pineda de Mar el 2 de gener de 1997.

Quatre Bugades

L'article escrit per Jaume Vidal a el diari El Punt parla més que res de la trajectòria de Pau Vidal i d'una mica l'amistat que manté amb ell. És interessant el que diu del seu club de fans, que són italians, tot i que sembli estrany. Però es ben cert que normalment els fans de la gent o personatges públics no solen ser del mateix lloc que l'admirat, tot i que també n'hi hagi. Després anomena unes quantes obres de Vidal (Pau) i en fa cinc cèntims explicant la relació que hi té amb cada un d'aquests.
Finalment Jaume ens diu el que pensa Pau Vidal de la llengua catalana, i ell creu que no té futur i que aquest bilingüisme actual provoca la mort de la llengua menys parlada, i es substitueix per la més parlada.

Frase amb els mots de Rodamots de la setmana passada

Cada mes ens hem d’afluixar els cordons per alguna cosa, i aquest ens toca gratar-nos la butxaca per les sabates que la Clara vol pel seu aniversari i que s'han de pagar bitllo-bitllo, tot i que la veritat és que no sé pas d’on surten les misses en aquesta casa...i això que pagant, sant Pere canta!

Pau Vidal

Pau Vidal ( Barcelona, 1967 ) és filòleg i fa de traductor. És autor dels Mots enreixats del diari El País i és el traductor de les obres de Camilleri (creador del comissari de Montalbano), Tabucchi i Erri de Luca. És autor de diversos llibres com: El parevostre, sàtira d’humor contra la paternitat; Home les, que és un recull de narracions sobre la transformació urbanística de Ciutat Vella i que va guanyar el Premi Documenta al 2002; En perill d’extinció. 100 paraules per salvar, plany per la desaparició de paraules de la parla col•loquial; Rodamots; i altres llibres de crucigrames, del que n’és tot un expert. Ha presentat el concurs de Joc de paraules amb Elisenda Roca, emès a Barcelona Televisió i als estius es fa càrrec de la secció de llengua d’Els matins de Catalunya Ràdio. La seva primera novel•la és Aigua Bruta, que és la primera novel•la d’intriga etimològica en català.

Com a curiositats en Pau Vidal té una moto que fa molta patxoca i és un maniàtic.

Article de Javier Maria

Que no me entero

L’article de Javier Marías Que no me entero és una crítica el problema que es troba l’autor en llegir una informació intentant enterar-se del que succeeix en algun lloc, o de com està la situació d’un determinat conflicte, etc. Però el que li passa és que no comprèn aquell article que està llegint, no ho aconsegueix, i diu que fins i tot a vegades augmenten la seva ignorància i confusió. Això és degut a les moltes faltes i paraules que no són acceptades a la llengua però que abunden a la llengua i en fan complicada la comprensió del text. Ell creu que aquest fet de voler entendre el que volen dir els redactors s’acaba convertint en un joc d’endevinació, i això va en contra de totes les regles del periodisme. El que demana és tornar a llegir un diari en el que no hagi de traduir a la seva llengua o interpretar el que volen dir els redactors per enterar-se de què va el que està llegint.

Javier Marías és un escriptor, traductor i editor espanyol, membre de la Real Academia Española i redactor del diari EL PAÍS. La seva obra té una gran extensió, ja que és autor de diverses novel•les, relats, col•leccions d’articles, assajos i traduccions i galardonat amb molts premis importants.

Diferències entre el discurs de Monzó i d'Íngrid Betancourt

Tant el discurs d'en Monzó com el de l'Íngrid Betancourt expliquen una situació personal, però Monzó ho ha en forma de conte referint-se a la seva història i Betancourt explica una cosa que ha viscut, les seves vivències.
És evident que el discurs d'íngrid Betacncourt és un discurs molt personal, sense ironia a diferència del to irònic que hi posa Quim Mozó al seu discurs. A més Betancourt el té molt ben preparat, i alhora de parlar no parla tant ràpit som Monzó, sinó que utilitza una velocitat pròpia dels discursos que escoltem habitualment i no s'entrebanca. A diferència d'en Monzó que parla extremadament ràpit i s'entrebanca molt sovint. Evidenment són dos dicsursos molt bons i molt preparats però des de punts de vista diferents, el de Betancourt és molt emotiu i el de Monzó és irònic, més divertit.

Discurs d'Íngrid Betancourt al Premi Príncep d'Àsturies

Íngrid Betancourt és una política colombiana, ex-senadora i activista anti-corrupció. Fou segrestada per part de la guerrilla de les FARC i la varen tenir retinguda entre el 23 de febrer de 2002 i el 2 de juliol de 2008, i va ser alliberada per l'exèrcit colombià amb 14 hostatges més.

El setembre de 2008 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement de la seva fortalesa, dignitat i valentia pel seus anys de captiveri.