Xerrada sobre la maternitat i el part natural

Avui – últim dia de classe a última hora- ha vingut la Violeta convidada per l’Enriqueta per a parlar-nos sobre la maternitat i el part natural.

La xerrada en general ha estat bé, he après algunes coses noves però no ha sigut del meu gust. La veritat és que aquest és un tema on potser jo tinc les coses bastant clares i, tot i que la Violeta ens ho ha explicat tot molt bé, no canviaré d’opinió però potser alguna de les seves idees no està del tot malament.

Bé, en definitiva, la Violeta ha fet una xerrada – per mi- des del punt de vista de veure la maternitat una cosa totalment natural sense intervenció de res artificial. Per a mi això és un extrem, és massa, i la meva idea es tenir un fill o més fills com s’ha anat fent fins ara, igual que ho ha fet la meva mare.

Escalfant...

Aquesta imatge on es veu en Jesús amb la pilota i jo mateixa, també amb la pilota, va ser feta el passat divendres 4 de juny, dia de la jornada esportiva al nostre centre: l’IES de Vidreres.

En aquest moment, tot just es començaven a fer el preparatius del que seria una bona jornada plena d’esports i gent esportista. En Jesús i jo varem ser els primers de començar a escalfar i provar les noves pilotes que havia comprat el centre especialment per a la jornada esportiva, que finalment no varem poder utilitzar ja que estaven molt desinflades, eren d’una mida bastant petita i, quan vam intentar inflar les pilotes amb la manxa del centre, aquesta es va espatllar, o més ben dit, un professor la va trencar. Aquest accident sense mala intenció, va fer que haguéssim d’utilitzar les pilotes velles del centre, i que el professor que havia trencat la manxa ens en deixés una “de les bones” que ell portava, que va ser la pilota del partit més important de la jornada: la final que es va disputar entre el grup XCUB, amb la Clara Domingo, l’Albert Coca – que es va lesionar al peu en un dels darrers partits -, en Sergi Pérez, en Pol Pruneda, en Xavier Banyeres i jo mateixa – contra l’equip dels nens de quart d’ESO tots jugadors de bàsquet. Finalment fórem nosaltres els que vencerem el partit, així que ens vam convertir en guanyadors del torneig de bàsquet de la jornada esportiva del centre.

10 moments de felicitat

Els moments que he decidit escriure que em fan feliç, no són moments realment espectaculars, d'ensomni o alguna cosa per l'estil. Al contrari, són moments que succeeixen en un període bastant curt de temps durant el dia, i puc afegir que més aviat són rutinaris. Per tant, us preguntareu, com pot ser que aquests moments rutinaris et facin feliç? Doncs la veritat és que són aquests moments, els del meu dia a dia, dels que em fan més feliç però que no me n’adono ja que al fer-los cada dia te’ls acabes prenent com una rutina i no els gaudeixes tot el que s’haurien de gaudir. Per això, quan hi penses, t’adones que si realment et relaxes i t’ho prens en calma, aquests moments no només et fan feliç, sinó que es converteixen en especials. Perquè cada dia és un dia més, però cada moment és únic i no es repeteix.

1- Què res millor que... després d’una jornada esgotant, arribis a casa i et posis a la dutxa o et donis el bany que et fa sentir més mimada que mai, amb les sals de bany de diferents colors i, fins i tot, olors. Després, al cap d’una estoneta, quan ja has aconseguit vèncer l’estrès i la fatiga, poses l’aigua a una temperatura baixa, és a dir, ben freda per despertar-te de nou, per sentir com la circulació del teu cos es torna a reactivar enèrgicament i et proporciona nova energia per poder acabar el dia el millor possible.
2- Què res millor que... després d’estar esperant bones notícies, novetats, trobar a faltar aquelles persones que tant estimes però que no poden compartir el dia a dia amb tu, et facin una visita inesperada que s’acaba convertint en un gran moment, o si més no, una trucada inesperada o tant esperada que és capaç d’aconseguir treure’t un somriure en un temps rècord.
3- Què res millor que... després d’un mal dia a l’escola, arribis a casa i t’adonis que no hi ha ningú. En uns moments comences a sentir la sensació de llibertat que t’envolta i a gaudir de la tranquil•litat que tindràs durant la resta de la “teva”tarda, exclusivament per a tu per a descansar o fer allò que desitges sense que ningú t’ho impedeixi ni ocupi el teu lloc. O potser també...per a gaudir-lo amb la o les persones que més desitges i que tens l’oportunitat de poder compartir aquesta tranquil•litat única que regne a casa teva amb ells.
4- Què res millor que... després de l’ambient que hi ha a casa teva, la calor que hi fa o l’avorriment que et domina, decideixis sortir a passejar una estona amb el teu gos per a poder gaudir del passeig en companyia. Però saps que aquest passeig es converteix encara en millor si està acompanyat per un aparell de música amb auriculars, que et fan admirar el paisatge d’una manera ben diferent, com di d’un somni es tractés: convertint l’ambient en un lloc màgic i natural, amb la música de fons que més t’agrada.
5- Què res millor que... després de la estressant jornada de cada membre de la teva família o la teva persona especial, et posis a cuinar amb ganes i alegria un plat que saps que t’agrada tant a tu com a ells i que després de posar-hi tant entusiasme, vegis el teu esforç recompensat amb una expressió elogiant la teva dedicació i esforç, o tan sols una agradable expressió al rostre d’aquestes persones per les quals has cuinat i que tant aprecies.
6- Què res millor que... després de descobrir que hauràs de passar una tarda ben avorrida tancada a casa teva, decidir fer una sessió de cinema; preparar crispetes, escollir el lloc, la pel•lícula, i finalment convidar a la millor companyia a gaudir d’aquesta nova pel•lícula per descobrir. Finalitzada la tarda de cinema, res millor que preparar un sopar ben lleuger i especial.
7- Què res millor que... després d’uns dies amb la ment repleta de coses per fer, coses que han sortit malament, preocupacions, mal sons, etc. decideixis agafar una estona lliure, encara que siguin 10 minuts per fer una sessió de relaxació. Estirar-te al teu llit, un lloc senzill i molt íntim, tancar els ulls i deixar la ment totalment en blanc i en repòs. O potser començar a pensar en coses boniques, en somnis, en tot allò bo que t’ha succeït darrerament... és una bona manera d’augmentar el teu optimisme d’una manera gens esvalotada.
8- Què res millor que... després de tantes hores de feina, de lleure, de xerrades, de passeigs, etc. trobis a casa teva un lloc realment tranquil, sense cap mena de sorolls i agafis aquella revista o llibre que t’has comprat nou, has deixat a mitges o fa temps que no el llegeixes, i amb una llum que et fa més fàcil la lectura comencis a llegir amb tanta atenció que sembla que visquis el que estàs llegint, sense que se t’escapi cap detall d’allò que t’interessa i et sembla atractiu.
9- Què res millor que... després d’un mal dia, d’una situació difícil,etc. quan no estàs amb els ànims que hauries d’estar, quan estàs baix de moral i no saps què fer, aparegui aquella persona que és especial per a tu i té un significat diferent de les altres i et digui que t’estimi i et faci riure, t’animi i et doni consells o si més no t’escolti i t’ajudi. Sembla estrany que unes paraules et puguin fer més feliç que quantitat de fets diaris als que no dones importància.
10- Què res millor que... després d’un dia, sigui quin sigui, l’hora que sigui, el moment que sigui, decideixis batre el cansament i per fi establir l’hora d’anar a dormir. No hi ha res millor que consultar amb el teu coixí les teves preocupacions i deixar al teu llit això de treure’t aquesta fatiga per poder estar ben enèrgic l’endemà.


Tot i això, sabem que moments com aquest de la fotografia són els que realment ens produeixen aquesta sensació de plaer, benestar, felicitats que no oblidem perquè no passen cada dia. Però aquests moments ja no són només únics, sinó increïbles i inoblidables. (Jo només de veure la fotografia, ja sento aquell plaer de ser alguna situació idíl•lica).

FORMES

Referent a l’article de Narcís Comadira al Quadern, puc dir que és totalment cert que cada vegada els arquitectes ens presenten formes més estranyes, més abstractes o representen objectes ben quotidians amb la idea de ser “creatius” i aportar noves sensacions a la societat del moment per tal de modernitzar-la. Així doncs, podríem dir d’alguna manera que el que tracten de fer els arquitectes en aquest moment es fer escultures a gran escala. Però, per quina raó els polítics no s’oposen a aquesta idea? A aquesta forma de nova arquitectura? Jo realment penso que les noves formes d’arquitectura s’estan convertint en art, i per tant aquest art esdevé un atractiu turístic. És així com els polítics faciliten les tasques a aquests grans arquitectes invertint gran capital en els seus projectes, però un capital que ells creuen ben invertit ja que després es veurà recompensat amb el turisme que això proporcioni. És així com veiem que cada vegada ciutats tant importants com la capital d’Espanya, o la ciutat comtal, o ciutats tan boniques com la pròpia València s’inunden de formes tant modernes i abstractes com les actuals.



Però, què hi ha al darrere de tot això? Comadira diu que el que pretenen es enganyar-nos, i crec que és totalment veritat. Ens volen evadir de la realitat a través d’aquest mitjà, és a dir, distreure’ns de les grans preocupacions i dificultats que sofreix la societat. Però potser ho estem interpretant malament i l’única intenció que tenen és crear una nova forma d’art amb l’arquitectura.

Tot i això, reconec que no estic totalment encontre d’aquests edificis tan sorprenents perquè és veritat que tenen molts punts d’atractius, a més de les noves tecnologies que tots utilitzen. No obstant també accepto que pot portar futurs problemes a una societat que ara mateix potser no pensa en el demà.

Reflexione i qüestionem: si aquesta passió per seguir construint edificis d'aquest estil, fins a on podrem arribar? Quin serà el "nova mas"?

My favourite models in Wordle!

¿Dónde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas, según la revista ‘Forbes’

¿Dónde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas, según la revista ‘Forbes’ és un dels últims articles que ha escrit la periodista Arantxa Palacios al diari digital El Confidencial sobre les cases dels milionaris de tot el món basat en la revista Forbes. Davant aquest article, alguns lectors han respost amb diferents comentaris i he quedat sorpresa especialment per el següent comentari:
Haga como Felipe González, Boyer, Zapatero, Matas, Bono, Puyol y tantos otros póliticos y empresarios españoles, que sin necesidad de que la revista Forbes sepa quienes son estos sujetos y por eso no se acuerde de ellos, han conseguido hacer grandes fortunas a base de especulaciones y "pelotazos" desde Rumasa para acá, para vivir holgadamente y sin preocupaciones económicas el resto de sus vidas.
A los políticos con poder, manejadores de los presupuestos del Estado no les hace falta estudiar o trabajar duro para conseguir las fortunas que hoy tienen amasadas y a algunos empresarios tampoco, aunque éstos, en general, tengan un soporte intelectual y profesional más presentable.
Repase el curriculo de Zapatero, por ejemplo, y se convencerá de que sin haber dado un palo al agua en toda su vida, nadie le exigió nada para ser candidato a Presidente del Gobierno de España, con lo que él ha resuelto su vida y la de su familia, mientras que a millones de españoles, muchos de los cuales le votaron, se la ha "jodido" sin contemplaciones.

Realment té molta raó aquest comentari i és que es nota que la persona que l'ha escrit té uns estudis i sap expressar-se correctament, segurament degut a la feina que ha anat fent durant la seva vida i tot el que ha hagut de treballar i aprendre.
Potser els milionaris dels que ens parla la periodista Arantxa Palacios hagin hagut de treballar molt dur per arribar on són, com per exemple Michell Dell que va començar la seva carrera d'empresari amb una empresa anomenada PC Limited al seu dorimitori a la residència de la Universitat. Així doncs, ara disposa d'un nom conegut degut a la seva feina, al seu procés per arribar on ha arribat, i una casa pròpia d'un milionari. Però el que diu el comentari és que hi ha altres persones com els futbolistes o més a prop encara, l'actual President del Govern d'Espanya el senyor José Luís Rodríguez Zapatero o altres polítics de l'Estat, que han aconseguir fer grans fortunes i poder mantenir la seva família còmodament amb menys esforç del que fan molts espanyols a la seva vida per aconseguir tirar endevant cada dia la seva vida i la de la seva família. Així doncs, gràcies a la sort, a la família que ja tenen - que els poden "enfuxar" en una posició d'èxit,etc. han aconseguit viure d'una manera espectacular.
Podem comentar també que hi ha més d'un polític al nostre Estat espanyol i a molts ajuntaments d'aquesta nació que no disposen d'estudis, així com molts altres que tenen estudis i no poden treballar i especialitzar-se en allò que han estudiat perquè la qüestió de que no hi ha feina al nostre país, no els ho permet.
El meu comentari està bastant d'acord amb el que diu el comentari d'aquest lector, ja que la veritat és que em molesta que hi hagi gent que pugui viure tant bé sense haver fet gaire res a la seva vida, mentre que jo veig que els meus pares treballen durament cada dia per poder-nos mantenir a mi i a la meva germana, així com a ells mateixos i a les seves propietats, ja que cada dia és més difícil mantenir tot el què disposes ja que per sortir d'aquesta crisi es veu que no hi ha res més efectiu que seguir pujant impostos i els preus de les nostres necessitats bàsiques.
Bé, men vaig a un altre tema però... trobo bé que podem tenir un nivell de vida més aviat alt al nostre país, ja que per això sóm un dels països benestants, però si anem pujant el ritme de vida d'aquesta manera, potser arribarem a ser un país tant ric que tots ens convertirem en pobres.
El senyor José Luís Zapatero té un sou molt bo, tot i que potser amb la feina que té ara s'ho mereix ja que rep molta pressió - així com altres feines- però a la resta d'Espanya els sous no ascendeixen, al contrari, van a la baixa. Així que jo espero que per a la crisi decideixin mantenir els impostos que tenim ara i no seguir-los pujant, si no decideixen que hi ha més feina o que es puguin pujar els sous.
Són moltes les persones que mai podran accedir a aquest tipus de mansions, ni tan sols a adquirir una propietat.

Tot i això, m'agrada que pugui haver-hi gent molt privilegiada en aquest món, perquè també ha de ser bonic, amb els problemes que això també comporta. A més a més, a mi m'agrada poder veure aquest tipus de mansions per a poder somiar que un dia arribaré a aconseguir una propietat així... perquè, sabeu? SOMIAR ÉS GRATIS.

Frases amb els Rodamots : sinònims de meuca.

Aquell home no sabia fer res més que anar a buscar bagasses a cases de maturrangues, i cada cop que viatjava es pentinava a la primera marfanta que trobava. Però això de trobar-se amb meretrius a qualsevoll lloc va provocar que finalment la seva dona l’enxampés al llit amb una meuca!