¿Dónde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas, según la revista ‘Forbes’

¿Dónde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas, según la revista ‘Forbes’ és un dels últims articles que ha escrit la periodista Arantxa Palacios al diari digital El Confidencial sobre les cases dels milionaris de tot el món basat en la revista Forbes. Davant aquest article, alguns lectors han respost amb diferents comentaris i he quedat sorpresa especialment per el següent comentari:
Haga como Felipe González, Boyer, Zapatero, Matas, Bono, Puyol y tantos otros póliticos y empresarios españoles, que sin necesidad de que la revista Forbes sepa quienes son estos sujetos y por eso no se acuerde de ellos, han conseguido hacer grandes fortunas a base de especulaciones y "pelotazos" desde Rumasa para acá, para vivir holgadamente y sin preocupaciones económicas el resto de sus vidas.
A los políticos con poder, manejadores de los presupuestos del Estado no les hace falta estudiar o trabajar duro para conseguir las fortunas que hoy tienen amasadas y a algunos empresarios tampoco, aunque éstos, en general, tengan un soporte intelectual y profesional más presentable.
Repase el curriculo de Zapatero, por ejemplo, y se convencerá de que sin haber dado un palo al agua en toda su vida, nadie le exigió nada para ser candidato a Presidente del Gobierno de España, con lo que él ha resuelto su vida y la de su familia, mientras que a millones de españoles, muchos de los cuales le votaron, se la ha "jodido" sin contemplaciones.

Realment té molta raó aquest comentari i és que es nota que la persona que l'ha escrit té uns estudis i sap expressar-se correctament, segurament degut a la feina que ha anat fent durant la seva vida i tot el que ha hagut de treballar i aprendre.
Potser els milionaris dels que ens parla la periodista Arantxa Palacios hagin hagut de treballar molt dur per arribar on són, com per exemple Michell Dell que va començar la seva carrera d'empresari amb una empresa anomenada PC Limited al seu dorimitori a la residència de la Universitat. Així doncs, ara disposa d'un nom conegut degut a la seva feina, al seu procés per arribar on ha arribat, i una casa pròpia d'un milionari. Però el que diu el comentari és que hi ha altres persones com els futbolistes o més a prop encara, l'actual President del Govern d'Espanya el senyor José Luís Rodríguez Zapatero o altres polítics de l'Estat, que han aconseguir fer grans fortunes i poder mantenir la seva família còmodament amb menys esforç del que fan molts espanyols a la seva vida per aconseguir tirar endevant cada dia la seva vida i la de la seva família. Així doncs, gràcies a la sort, a la família que ja tenen - que els poden "enfuxar" en una posició d'èxit,etc. han aconseguit viure d'una manera espectacular.
Podem comentar també que hi ha més d'un polític al nostre Estat espanyol i a molts ajuntaments d'aquesta nació que no disposen d'estudis, així com molts altres que tenen estudis i no poden treballar i especialitzar-se en allò que han estudiat perquè la qüestió de que no hi ha feina al nostre país, no els ho permet.
El meu comentari està bastant d'acord amb el que diu el comentari d'aquest lector, ja que la veritat és que em molesta que hi hagi gent que pugui viure tant bé sense haver fet gaire res a la seva vida, mentre que jo veig que els meus pares treballen durament cada dia per poder-nos mantenir a mi i a la meva germana, així com a ells mateixos i a les seves propietats, ja que cada dia és més difícil mantenir tot el què disposes ja que per sortir d'aquesta crisi es veu que no hi ha res més efectiu que seguir pujant impostos i els preus de les nostres necessitats bàsiques.
Bé, men vaig a un altre tema però... trobo bé que podem tenir un nivell de vida més aviat alt al nostre país, ja que per això sóm un dels països benestants, però si anem pujant el ritme de vida d'aquesta manera, potser arribarem a ser un país tant ric que tots ens convertirem en pobres.
El senyor José Luís Zapatero té un sou molt bo, tot i que potser amb la feina que té ara s'ho mereix ja que rep molta pressió - així com altres feines- però a la resta d'Espanya els sous no ascendeixen, al contrari, van a la baixa. Així que jo espero que per a la crisi decideixin mantenir els impostos que tenim ara i no seguir-los pujant, si no decideixen que hi ha més feina o que es puguin pujar els sous.
Són moltes les persones que mai podran accedir a aquest tipus de mansions, ni tan sols a adquirir una propietat.

Tot i això, m'agrada que pugui haver-hi gent molt privilegiada en aquest món, perquè també ha de ser bonic, amb els problemes que això també comporta. A més a més, a mi m'agrada poder veure aquest tipus de mansions per a poder somiar que un dia arribaré a aconseguir una propietat així... perquè, sabeu? SOMIAR ÉS GRATIS.

Frases amb els Rodamots : sinònims de meuca.

Aquell home no sabia fer res més que anar a buscar bagasses a cases de maturrangues, i cada cop que viatjava es pentinava a la primera marfanta que trobava. Però això de trobar-se amb meretrius a qualsevoll lloc va provocar que finalment la seva dona l’enxampés al llit amb una meuca!

Anunci

Kalia Vanish Oxiaction

El destinatari de la publicitat

Els anuncis de detergents i productes de netega que hem vist (Detergent Kalia, Ariel Ultra -anunci antic-, Fairy i Cilit Bang, tenen tots molts trets en comú i el principal és que el target són les mestresses de casa, és a dir, aquests anuncis van destinats a aquest públic.
Però tots aquest anuncis segueixen un esquema molt similar i s'assemblen en molts aspectes, ja que han de fer creure al públic que el que estant venent de veritat funciona i, a més a més, han d'aconseguir que aquestes dones que veuen els anuncis es puguin identificar amb les protagonistes d'aquests.
Així doncs, per complir l'objectiu abans citat, la millor tècnica de publicitat és la de comparar dos productes - el que s'està venent amb un altre de "tradicional", mostrant sempre que el nou és el millor. Per tant utilitzen aquest mecanisme psìquic com a tèncica de venda.

El meu diari escollit

El diari que més m'ha agradat de tots els que he mirat ens aquests darrers dies ha sigut el diari Nuntius, de la provincia d'A Coruña i del centre Ames, del grup de 1A.
La veritat és que trobo que és bastant original en comparació amb molts altres, però es una mica més seriós, ja que no hi ha gens de publicitat, però la part redactada està molt ben feta.
A més a més, m'agrada perquè és un diari multilingüe com el nostre, però ells fan servir el seu gallec en comptes del català. Tenen a més a més dues pàgines de la secció de Tema Lliure redactades en anglès, que la veritat és que estan molt treballades, ja que hi ha posat gràfiques i tot.
Potser no és tan original, però la veritat és que es veu l'esforç que s'ha posat en realitzar-lo i a més a més m'atrau perquè el gallec és un idioma del qual jo no en sé res, però es bonic veure com s'escriu.
Cal dir que també m'ha agradat molt la capçalera que tenen a la portada amb el seu títol, que la veritat és que està molt bé, ja que Nuntius vol dir notícia en llatí.

LIVE YOUR DREAM

Create your own video slideshow at animoto.com.

MX FEMENINO, MÁS FUERTE QUE NUNCA

No son, en absoluto, “bichos raros” ni “machos” sino todo al contrario, son chicas normales y femeninas que practican un deporta donde abunda el género masculino, el motocross, y comparten una misma ilusión y objetivo: ganar el Campeonato del Mundo de Motocross femenino.
Hace un tiempo, la chica que soñaba con ser Campeona del Mundo de Motocross era tachada de ilusa. Hoy, las chicas no sólo pueden soñar con ello, sino que pueden conseguirlo gracias al trabajo de unas cuantas organizaciones con la creación de la Women’s World Cup en el año 2006, que empezó con el campeonato a sólo una carrera, ya que la Federación Internacional de Motociclismo y Youtshtream no sabían con que respuesta se iban a encontrar. Al año siguiente se disputó el campeonato a tres pruebas y con una participación de 44 chicas. Al siguiente año, la copa pasó a denominarse FIM Women’s World Championship, pasaba a ser una prueba internacional con el nivel de campeonato del mundo, donde participaron un total de 50 chicas. Este pasado año 2009 el campeonato ha contado con un total de 66 participantes, donde han estado presentes cuatro chicas españolas.
Además, desde hace un par de años cuando la copa se convirtió en campeonato del mundo, algunos equipos y patrocinadores empezaron a ver tímidamente en estas chicas un nuevo camino que explorar y algunas de las favoritas al título ya estaban enmarcadas en dos equipos de reconocido prestigio. Aún así, la vista al paddock de mujeres es más amateur, ya que son chicas muy jóvenes que al día siguiente tienen que asistir al colegio o tienen que ir a trabajar, y no suelen estar en equipos ni tener mecánicos personales.
Para dirigir este campeonato han escogido a otra chica, Steffy Bau, piloto de motocross y una chica decidida a dar a conocer este deporte al nivel femenino para demostrar que las chicas también pueden hacerlo igual que los chicos, y este hecho se puede comprobar en cada prueba que se realiza, ya que las chicas compiten en los mismos circuitos que los chicos y consiguen hacer unos tiempos buenísimos.

En visto a la salida de este campeonato, diferentes países han visto que hay una cifra bastante buena de chicas que practican motocross en sus respectivos países y han decidido convocar campeonatos nacionales para agrupar las chicas que practican motocross en cada nación.
Realmente ha sido una gran iniciativa iniciar un campeonato de estas características por parte de la Federación Internacional de Motociclismo y también a los diferentes países, en este caso a España por iniciar, por primera vez el año pasado, el Campeonato de España de Motocross de Féminas.