No son, en absoluto, “bichos raros” ni “machos” sino todo al contrario, son chicas normales y femeninas que practican un deporta donde abunda el género masculino, el motocross, y comparten una misma ilusión y objetivo: ganar el Campeonato del Mundo de Motocross femenino.
Hace un tiempo, la chica que soñaba con ser Campeona del Mundo de Motocross era tachada de ilusa. Hoy, las chicas no sólo pueden soñar con ello, sino que pueden conseguirlo gracias al trabajo de unas cuantas organizaciones con la creación de la Women’s World Cup en el año 2006, que empezó con el campeonato a sólo una carrera, ya que la Federación Internacional de Motociclismo y Youtshtream no sabían con que respuesta se iban a encontrar. Al año siguiente se disputó el campeonato a tres pruebas y con una participación de 44 chicas. Al siguiente año, la copa pasó a denominarse FIM Women’s World Championship, pasaba a ser una prueba internacional con el nivel de campeonato del mundo, donde participaron un total de 50 chicas. Este pasado año 2009 el campeonato ha contado con un total de 66 participantes, donde han estado presentes cuatro chicas españolas.
Además, desde hace un par de años cuando la copa se convirtió en campeonato del mundo, algunos equipos y patrocinadores empezaron a ver tímidamente en estas chicas un nuevo camino que explorar y algunas de las favoritas al título ya estaban enmarcadas en dos equipos de reconocido prestigio. Aún así, la vista al paddock de mujeres es más amateur, ya que son chicas muy jóvenes que al día siguiente tienen que asistir al colegio o tienen que ir a trabajar, y no suelen estar en equipos ni tener mecánicos personales.
Para dirigir este campeonato han escogido a otra chica, Steffy Bau, piloto de motocross y una chica decidida a dar a conocer este deporte al nivel femenino para demostrar que las chicas también pueden hacerlo igual que los chicos, y este hecho se puede comprobar en cada prueba que se realiza, ya que las chicas compiten en los mismos circuitos que los chicos y consiguen hacer unos tiempos buenísimos.
En visto a la salida de este campeonato, diferentes países han visto que hay una cifra bastante buena de chicas que practican motocross en sus respectivos países y han decidido convocar campeonatos nacionales para agrupar las chicas que practican motocross en cada nación.
Realmente ha sido una gran iniciativa iniciar un campeonato de estas características por parte de la Federación Internacional de Motociclismo y también a los diferentes países, en este caso a España por iniciar, por primera vez el año pasado, el Campeonato de España de Motocross de Féminas.
LES PARAULES SÓN MÀGIQUES
- mai saps el que et poden arribar a dir-
dilluns, 22 de març del 2010
dijous, 18 de març del 2010
GRAN PITADA CONTRA LA MONARQUIA Y EL HIMNO ESPAÑOL
A la entrada del rey Don Juan Carlos y Doña Sofía a las siete de la tarde en el pabellón del Bizkaia Arena de Barakaldo, los aficionados abuchearon el himno de España y la presencia de los Borbones.
Como ya ocurrió en la pasada final de la Copa del Rey de fútbol entre el Athletic y el Barcelona en Mestalla, esta vez sólo unos cuantos espectadores cercanos al palco aplaudieron a los monarcas, mientras que el resto de los aficionados presentes en el recinto pitaban y gritaban expresiones como:"fuera, duera".
En consecuencia, el himno sólo sonó durante trenta y cinco segundos, ya que con los gritos y silbidos se oyó poco. Los encargados de sonido decidieron subir el volumen del himno, pero la respuesta del Bizkaia Arena fue una mayor intensidad de los pitos y los gritos. Además, cuando empezó a sonar el himno espanyol, gran parte de los aficionados vascos y catalanes sacaron sus grandes ikurriñas y senyeras.
El partido, pero, batió el récord de público en una final de la Copa del Rey con 14.814 espectadores.
Desagradable para la monarquía y una falta de educación por parte de los espectadores que pitaban y gritaban. No veo tan mal los que sacaron sus señeras o ikurriñas, ya que cada el mundo tiene una ideología y la pueden manifestar, pero muy desagradable es hacerlo contra los reyes del país, ya que hay muchas maneras diferentes de manifestar su oposición.
Como ya ocurrió en la pasada final de la Copa del Rey de fútbol entre el Athletic y el Barcelona en Mestalla, esta vez sólo unos cuantos espectadores cercanos al palco aplaudieron a los monarcas, mientras que el resto de los aficionados presentes en el recinto pitaban y gritaban expresiones como:"fuera, duera".
En consecuencia, el himno sólo sonó durante trenta y cinco segundos, ya que con los gritos y silbidos se oyó poco. Los encargados de sonido decidieron subir el volumen del himno, pero la respuesta del Bizkaia Arena fue una mayor intensidad de los pitos y los gritos. Además, cuando empezó a sonar el himno espanyol, gran parte de los aficionados vascos y catalanes sacaron sus grandes ikurriñas y senyeras.
El partido, pero, batió el récord de público en una final de la Copa del Rey con 14.814 espectadores.
Desagradable para la monarquía y una falta de educación por parte de los espectadores que pitaban y gritaban. No veo tan mal los que sacaron sus señeras o ikurriñas, ya que cada el mundo tiene una ideología y la pueden manifestar, pero muy desagradable es hacerlo contra los reyes del país, ya que hay muchas maneras diferentes de manifestar su oposición.
dijous, 4 de març del 2010
ELS BURROS CATALANS AJUDEN A LA PREVENCIÓ D’INCENDIS
Quinze burros catalans formen part d’una iniciativa a Girona per tal de frenar els incendis forestals al massís de les Gavarres. Així doncs, aquests burros que estaven en perill d’extinció, seran els protagonistes dels treballs de prevenció d’incendis.
El projecte iniciat el 2007 té la finalitat de prevenir els possibles incendis que es puguin causar, tot protegint grans sectors del massís.
Es preveu l’ús de la ramaderia en la iniciativa com a eina de prevenció d’incendis que ajudarà a mantenir el sotabosc, a més de l’ajuda que suposa la col·laboració dels burros catalans. També s’ha plantejat la possibilitat de treballar, en un futur, amb un ramat d’ovelles ripolleses i també de cabres. Això faria més efectiva la disminució de les espècies del sotabosc, ja que el ramat inclou dins la seva dieta un gran nombre d’espècies. Per tant, aquest fet també evitarà que la feina s’hagi de fer amb maquinària pesada, reduirà costos i no destrossarà la infraestructura en cap moment, alhora que pot beneficiar el sector ramader del massís en potenciar-lo amb tot aquest nou projecte.
Si l’experiència funciona, es preveu estendre la iniciativa a la resta del massís de les Gavarres. El servei és de molt fàcil manteniment i una bona opció des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental i econòmica.
L’associació que ha organitzat aquesta iniciativa, també ha començat a treballar amb la Fundació Ramon Noguera en la prevenció d’incendis amb un grup de disminuïts psíquics, com ja es va fer l’any passat amb un grup de presos.
Una iniciativa que proposa molts avantatges ja que afavoreix diversos sectors. D’una banda potencia l’ús de la ramaderia, que en els últims anys ha tingut una baixada molt notable, i a més troba una nova funció al burro català. És a dir, ja no només serveix com a símbol català, sinó que treballa en una causa important com és aquesta.
Per últim, si el pla funciona, podrem notar la disminució d’incendis en una zona on hi són molt freqüents, cosa que proporcionarà la zona del massís i el medi. Una bona iniciativa i molt original.
El projecte iniciat el 2007 té la finalitat de prevenir els possibles incendis que es puguin causar, tot protegint grans sectors del massís.
Es preveu l’ús de la ramaderia en la iniciativa com a eina de prevenció d’incendis que ajudarà a mantenir el sotabosc, a més de l’ajuda que suposa la col·laboració dels burros catalans. També s’ha plantejat la possibilitat de treballar, en un futur, amb un ramat d’ovelles ripolleses i també de cabres. Això faria més efectiva la disminució de les espècies del sotabosc, ja que el ramat inclou dins la seva dieta un gran nombre d’espècies. Per tant, aquest fet també evitarà que la feina s’hagi de fer amb maquinària pesada, reduirà costos i no destrossarà la infraestructura en cap moment, alhora que pot beneficiar el sector ramader del massís en potenciar-lo amb tot aquest nou projecte.
Si l’experiència funciona, es preveu estendre la iniciativa a la resta del massís de les Gavarres. El servei és de molt fàcil manteniment i una bona opció des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental i econòmica.
L’associació que ha organitzat aquesta iniciativa, també ha començat a treballar amb la Fundació Ramon Noguera en la prevenció d’incendis amb un grup de disminuïts psíquics, com ja es va fer l’any passat amb un grup de presos.
Una iniciativa que proposa molts avantatges ja que afavoreix diversos sectors. D’una banda potencia l’ús de la ramaderia, que en els últims anys ha tingut una baixada molt notable, i a més troba una nova funció al burro català. És a dir, ja no només serveix com a símbol català, sinó que treballa en una causa important com és aquesta.
Per últim, si el pla funciona, podrem notar la disminució d’incendis en una zona on hi són molt freqüents, cosa que proporcionarà la zona del massís i el medi. Una bona iniciativa i molt original.
diumenge, 21 de febrer del 2010
NETEJA DELS BOSCOS DE LES GAVARRES
Per tal de frenar els incendis forestals al massís de les Gavarres, s’ha creat un projecte per al manteniment d’aquests boscos amb la col•laboració del burro català.
Aquest projecte previst en el Pla de Prevenció d’Incendis de les Gavarres i iniciat el 2007 té la finalitat de disminur fins arribar a l’extinció dels posibles incendis forestals perillosos, tot protegint grans sectors del massís. D’aquesta manera afavorirà directament i indirecta els vint municipis del Gironès i del Baix Empordà que integren l’EIN de les Gavarres. Per aquesta raó, els treballs es duen a terme en un sector clau del massís, entre el coll de Matxo Mort i el puig Gros, que en total són unes 35 hactàrees. Però aquests treballs s’afegeixen als ja realitzats en una primera fase del projecte.
Es preveu l’ús de la ramaderia en aquesta iniciativa com a eina de prevenciño d’incendis que ajudarà a mantener el sotabosc. S’està realitzant una prova pilot entre el puig d’Arques i el coll del Matxo Mort amb la pastura de 15 rucs de raça catalana. També s’ha plantejat la possibilitat de treballar en un futur amb un ramat d’ovelles ripollesses i també de cabres. Aquest fet faria més efectiva la disminució de fitomassa, ja que el ramat diversificat integre un gran nombre d’espècies de sotabosc en la seva dieta. Això mateix, evitarà que la feina s’hagi de fer amb maquinària pesada, reduirà costos i no destrosarà la infraestructura en cap moment. També pot beneficiar el sector ramader en el massís al potenciar-lo amb tot aquest nou projecte.
Està previst que el projecte finalitzi en data de juny de 2010 i amb una inversión económica en la iniciativa d’aproximadament uns 168.000 €
Aquest projecte previst en el Pla de Prevenció d’Incendis de les Gavarres i iniciat el 2007 té la finalitat de disminur fins arribar a l’extinció dels posibles incendis forestals perillosos, tot protegint grans sectors del massís. D’aquesta manera afavorirà directament i indirecta els vint municipis del Gironès i del Baix Empordà que integren l’EIN de les Gavarres. Per aquesta raó, els treballs es duen a terme en un sector clau del massís, entre el coll de Matxo Mort i el puig Gros, que en total són unes 35 hactàrees. Però aquests treballs s’afegeixen als ja realitzats en una primera fase del projecte.
Es preveu l’ús de la ramaderia en aquesta iniciativa com a eina de prevenciño d’incendis que ajudarà a mantener el sotabosc. S’està realitzant una prova pilot entre el puig d’Arques i el coll del Matxo Mort amb la pastura de 15 rucs de raça catalana. També s’ha plantejat la possibilitat de treballar en un futur amb un ramat d’ovelles ripollesses i també de cabres. Aquest fet faria més efectiva la disminució de fitomassa, ja que el ramat diversificat integre un gran nombre d’espècies de sotabosc en la seva dieta. Això mateix, evitarà que la feina s’hagi de fer amb maquinària pesada, reduirà costos i no destrosarà la infraestructura en cap moment. També pot beneficiar el sector ramader en el massís al potenciar-lo amb tot aquest nou projecte.
Està previst que el projecte finalitzi en data de juny de 2010 i amb una inversión económica en la iniciativa d’aproximadament uns 168.000 €
dimecres, 16 de desembre del 2009
Fragment de narració amb les paraules del Rodamots de la setmana anterior
L’avió passava per aquell cel que semblava un pandemònium. En arribar a la ciutat, les persones dels falansteris es van reunir per tractar sobre un problema que havia succeït. L’únic que van aconseguir fou una utopia, ja que tots sabien que el que deien no s’arribaria a fer realitat mai. Potser els faltava una partícula de quark perquè el que era una utopia passés a ser una realitat.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Xerrada de la Marta Guitar
El passat dilluns una ex- alumne del centre, la Marta Guitar, va venir a explicar-nos una mica la seva experiència des que va cursar el batxillerat fins l'actualitat.
La Marta tenia molt clar des que va entrar a l'etapa de la secundària que volia fer el batxillerat humanístic, però a l'hora de decidir-se per una carrera no ho tenia gens clar. Al final va decidir cursar Traducció i Interpretació a Barcelona. Al tercer any de carrera va fer un erasmus a Manchester (Anglaterra) i, tot i que va perdre un any perquè quan va arribar li van convalidar poques assignatures, ens recomana l'experiència perquè diu que et realitza com a persona, et fa madurar i veure les coses des d'una altra perspectiva. Més tard va anar a fer un màster a la ciutat de Venècia (Itàlia, on ha viscut dos anys, per perfeccionar la traducció de l'anglès i l'italià.
Fa poc, la Marta ha estat treballant en una feina una mica diferent a la que estem acostumats: ha col•laborat en la creació d'un diccionari de castellà-italià. I com a col•laboradora s'ha encarregat de fer el bloc de les lletres A i C de la part italià- castellà.
Ens ha confessat que tot i semblar una feina molt avorrida, no ho és tant. Al contrari, ens diu que es bastant entretinguda perquè estàs constantment buscant informació, mirant a una font i a l'altre i a més a més aprens moltes coses. El que requereix aquesta feina és molta dedicació, ja que no és gens fàcil. Però una cosa que li agrada a ella era que tenia un horari flexible, i això sempre s'agraeix. Ens va dir també que aquesta feina està ben remunerada si la compares amb les altres, però no té un salari excepcional si penses la feina que comporta.
Tots sabem que això d'elaborar diccionaris és una cosa molt complicada i que jo no faria mai, tot i que m'agradin molt els idiomes.
Finalment la Marta ens va explicar com havia anat fent la seva feina i ens en va ensenyar una part, i el procés que tenia. El diccionari està previst de publicació l'any 2012.
La Marta tenia molt clar des que va entrar a l'etapa de la secundària que volia fer el batxillerat humanístic, però a l'hora de decidir-se per una carrera no ho tenia gens clar. Al final va decidir cursar Traducció i Interpretació a Barcelona. Al tercer any de carrera va fer un erasmus a Manchester (Anglaterra) i, tot i que va perdre un any perquè quan va arribar li van convalidar poques assignatures, ens recomana l'experiència perquè diu que et realitza com a persona, et fa madurar i veure les coses des d'una altra perspectiva. Més tard va anar a fer un màster a la ciutat de Venècia (Itàlia, on ha viscut dos anys, per perfeccionar la traducció de l'anglès i l'italià.
Fa poc, la Marta ha estat treballant en una feina una mica diferent a la que estem acostumats: ha col•laborat en la creació d'un diccionari de castellà-italià. I com a col•laboradora s'ha encarregat de fer el bloc de les lletres A i C de la part italià- castellà.
Ens ha confessat que tot i semblar una feina molt avorrida, no ho és tant. Al contrari, ens diu que es bastant entretinguda perquè estàs constantment buscant informació, mirant a una font i a l'altre i a més a més aprens moltes coses. El que requereix aquesta feina és molta dedicació, ja que no és gens fàcil. Però una cosa que li agrada a ella era que tenia un horari flexible, i això sempre s'agraeix. Ens va dir també que aquesta feina està ben remunerada si la compares amb les altres, però no té un salari excepcional si penses la feina que comporta.
Tots sabem que això d'elaborar diccionaris és una cosa molt complicada i que jo no faria mai, tot i que m'agradin molt els idiomes.
Finalment la Marta ens va explicar com havia anat fent la seva feina i ens en va ensenyar una part, i el procés que tenia. El diccionari està previst de publicació l'any 2012.
dissabte, 28 de novembre del 2009
Frase amb els insults del Rodamots
El terròs del meu cosí és un veritable garrepa que mai farà una obra de caritat i a més a més va de mestretites sense saber res; més aviat és definit perls altres com un estaquirot que tot el dia fa l'enze.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)