NETEJA DELS BOSCOS DE LES GAVARRES

Per tal de frenar els incendis forestals al massís de les Gavarres, s’ha creat un projecte per al manteniment d’aquests boscos amb la col•laboració del burro català.
Aquest projecte previst en el Pla de Prevenció d’Incendis de les Gavarres i iniciat el 2007 té la finalitat de disminur fins arribar a l’extinció dels posibles incendis forestals perillosos, tot protegint grans sectors del massís. D’aquesta manera afavorirà directament i indirecta els vint municipis del Gironès i del Baix Empordà que integren l’EIN de les Gavarres. Per aquesta raó, els treballs es duen a terme en un sector clau del massís, entre el coll de Matxo Mort i el puig Gros, que en total són unes 35 hactàrees. Però aquests treballs s’afegeixen als ja realitzats en una primera fase del projecte.
Es preveu l’ús de la ramaderia en aquesta iniciativa com a eina de prevenciño d’incendis que ajudarà a mantener el sotabosc. S’està realitzant una prova pilot entre el puig d’Arques i el coll del Matxo Mort amb la pastura de 15 rucs de raça catalana. També s’ha plantejat la possibilitat de treballar en un futur amb un ramat d’ovelles ripollesses i també de cabres. Aquest fet faria més efectiva la disminució de fitomassa, ja que el ramat diversificat integre un gran nombre d’espècies de sotabosc en la seva dieta. Això mateix, evitarà que la feina s’hagi de fer amb maquinària pesada, reduirà costos i no destrosarà la infraestructura en cap moment. També pot beneficiar el sector ramader en el massís al potenciar-lo amb tot aquest nou projecte.



Està previst que el projecte finalitzi en data de juny de 2010 i amb una inversión económica en la iniciativa d’aproximadament uns 168.000 €

Fragment de narració amb les paraules del Rodamots de la setmana anterior

L’avió passava per aquell cel que semblava un pandemònium. En arribar a la ciutat, les persones dels falansteris es van reunir per tractar sobre un problema que havia succeït. L’únic que van aconseguir fou una utopia, ja que tots sabien que el que deien no s’arribaria a fer realitat mai. Potser els faltava una partícula de quark perquè el que era una utopia passés a ser una realitat.

Xerrada de la Marta Guitar

El passat dilluns una ex- alumne del centre, la Marta Guitar, va venir a explicar-nos una mica la seva experiència des que va cursar el batxillerat fins l'actualitat.
La Marta tenia molt clar des que va entrar a l'etapa de la secundària que volia fer el batxillerat humanístic, però a l'hora de decidir-se per una carrera no ho tenia gens clar. Al final va decidir cursar Traducció i Interpretació a Barcelona. Al tercer any de carrera va fer un erasmus a Manchester (Anglaterra) i, tot i que va perdre un any perquè quan va arribar li van convalidar poques assignatures, ens recomana l'experiència perquè diu que et realitza com a persona, et fa madurar i veure les coses des d'una altra perspectiva. Més tard va anar a fer un màster a la ciutat de Venècia (Itàlia, on ha viscut dos anys, per perfeccionar la traducció de l'anglès i l'italià.
Fa poc, la Marta ha estat treballant en una feina una mica diferent a la que estem acostumats: ha col•laborat en la creació d'un diccionari de castellà-italià. I com a col•laboradora s'ha encarregat de fer el bloc de les lletres A i C de la part italià- castellà.
Ens ha confessat que tot i semblar una feina molt avorrida, no ho és tant. Al contrari, ens diu que es bastant entretinguda perquè estàs constantment buscant informació, mirant a una font i a l'altre i a més a més aprens moltes coses. El que requereix aquesta feina és molta dedicació, ja que no és gens fàcil. Però una cosa que li agrada a ella era que tenia un horari flexible, i això sempre s'agraeix. Ens va dir també que aquesta feina està ben remunerada si la compares amb les altres, però no té un salari excepcional si penses la feina que comporta.
Tots sabem que això d'elaborar diccionaris és una cosa molt complicada i que jo no faria mai, tot i que m'agradin molt els idiomes.
Finalment la Marta ens va explicar com havia anat fent la seva feina i ens en va ensenyar una part, i el procés que tenia. El diccionari està previst de publicació l'any 2012.

Frase amb els insults del Rodamots

El terròs del meu cosí és un veritable garrepa que mai farà una obra de caritat i a més a més va de mestretites sense saber res; més aviat és definit perls altres com un estaquirot que tot el dia fa l'enze.

Vida i obra de Joan Coromines

Fill del polític catalanista Pere Coromines, va néixer a Barcelona el 21 de març de 1905. La seva mare era pedagoga i el va ensenyar. Va estudiar Filosofia i Dret a Barcelona i va tenir uns grans mestres. Va completar els seus estudis primer a Montpeller, després a Madrid on es va doctorar amb un treball del Vocabulario aranés, Zuric i finalment a París. Fou professor de filologia a la Universitat de Barcelona. El 1936 es va casar i al 1939 s’exilià a París i més tard marxà cap a l’Argentina on va fer de professor a la universitat de Cuyo i finalment fou professor a la universitat de Chicago fins a la seva jubilació.



Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1950 i dominava perfectament el català, el castellà i l’occità i tenia coneixements de la lingüística indoeuropea i de l’aràbiga. Son obra de Joan Coromines el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana; el Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, i la segona edició ampliada d’aquest diccionari amb la col•laboració de José A. Pascual: Diccionario crítico y etimológico castellano e hispánico. Va publicar Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara i va preparar un Tractat de gramàtica històrica catalana. Va fer un estudi sobre el pallarès de Cardós i la Vallferrera, va publicar dos volums de Tópica hespérica i l’obra en tres volums Entre dos llenguatges. També va dedicar-se a les traduccions, a les crítiques i a divulgar temes de llengua.

Va rebre un gran nombre de premis per a les seves obres publicades i va crear la Fundació Pere Coromines, d’estudis de filosofia, històrics literaris i investigació de la llengua.
La fundació Pere Coromines ha publicat els epistolaris amb Pompeu Fabra, Carles Riba, Pere Coromines, Ramón Méndez Pidal...

Joan Coromines va morir a Pineda de Mar el 2 de gener de 1997.

Quatre Bugades

L'article escrit per Jaume Vidal a el diari El Punt parla més que res de la trajectòria de Pau Vidal i d'una mica l'amistat que manté amb ell. És interessant el que diu del seu club de fans, que són italians, tot i que sembli estrany. Però es ben cert que normalment els fans de la gent o personatges públics no solen ser del mateix lloc que l'admirat, tot i que també n'hi hagi. Després anomena unes quantes obres de Vidal (Pau) i en fa cinc cèntims explicant la relació que hi té amb cada un d'aquests.
Finalment Jaume ens diu el que pensa Pau Vidal de la llengua catalana, i ell creu que no té futur i que aquest bilingüisme actual provoca la mort de la llengua menys parlada, i es substitueix per la més parlada.

Frase amb els mots de Rodamots de la setmana passada

Cada mes ens hem d’afluixar els cordons per alguna cosa, i aquest ens toca gratar-nos la butxaca per les sabates que la Clara vol pel seu aniversari i que s'han de pagar bitllo-bitllo, tot i que la veritat és que no sé pas d’on surten les misses en aquesta casa...i això que pagant, sant Pere canta!